Educar: 13 - La intel·ligència emocional

             La intel·ligència emocional

No fa gaire anys ningú dubtava de la importància del quocient intel·lectual (QI) com a validador de la intel·ligència i com a criteri, en certa manera, d’excel·lència a la vida. Es discutia, en tot cas, fins a quin punt era innat (genètic) o hi havia influencia  de l’experiència o de l’educació.

En pocs anys el concepte d’intel·ligència emocional (IE) s’ha estès de tal manera que avui es un concepte acceptat per tothom. El quocient emocional (QE) s’ha convertit en una expressió coneguda i utilitzada. En les escoles s’han inclòs programes per tal de desenvolupar–lo en els seus alumnes, i en el món empresarial es té en compte la IE per contractar, promocionar i formar els seus empleats. Per molts el desenvolupament de la IE és imprescindible per ser feliç.

Avui, també, al parlar de la intel·ligència s’utilitza un concepte més ampli: el d’intel·ligències múltiples. En ell es consideren nous tipus d’intel·ligència. A les que es consideraven tradicionalment a l’hora de valorar el tradicional QI, s’han afegit algunes que fins fa poc rebien la consideració de “talents”, i la intel·ligència emocional de la que volem fer referència especial.

Els pares haurien de plantejar-se estimular la IE com un objectiu molt important. És un fet que persones amb un quocient intel·lectual (QI) alt, però amb dificultats per dominar la seva vida emocional, els seus sentiments i emocions, governen pitjor la seva vida que altres amb un QI més modest. Tenen freqüents debats interns que redueixen la seva capacitat per pensar, treballar i relacionar-se amb els altres. Un determinat estudi arribava a dir que el denominat quocient d’èxit es devia un 23% a les capacitats intel·lectuals i un 77% a les aptituds emocionals. Encara que l’èxit no ha de ser l’últim objectiu, val la pena pensar si s’està estimulant suficientment la IE dels fills.

En què consisteix i quins aspectes compren la denominada intel·ligència emocional?

Podríem dir que la intel·ligència emocional agrupa un conjunt d’habilitats que ens permeten apreciar y expressar de manera equilibrada els nostres propis sentiments i emocions, entendre els  dels altres, i utilitzar aquesta informació per guiar la nostra forma de pensar y el nostre comportament. La persona que ha desenvolupat la seva intel·ligència emocional es coneix millor, es controla millor, aconsegueix un millor equilibri emocional, adquireix la capacitat de motivar-se i de motivar, es relaciona millor amb els altres, té un millor comportament social, és més optimista, se sent satisfeta amb ella mateixa i és més eficaç perquè fa rendir millor el seu talent natural. Las habilitats pràctiques que es desprenen de la IE es poden classificar en dos àrees: la que fa referència a les internes i a l‘autoconeixement (intrapersonal) i la que  fa referència a les externes i de relació (interpersonal).

Com desenvolupar la IE dels fills en l’àmbit familiar?

Seria agosarat pretendre en aquest breu escrit respondre bastament a aquesta pregunta. Més prudent seria animar a buscar la informació adient en llibres especialitats. De tota manera per no deixar-ho així donarem algunes pautes molt generals:

-L’afecte dels pares i l’ambient familiar amable i alegre donaran la seguretat necessària per adquirir un sentit positiu davant la vida.

-L’educació de les virtuts permetrà dominar les seves emocions i passions. S’hauran d’evitar les rebequeries de petits, corregir les seves reaccions inoportunes de més grans, i establir límits en els seus comportaments per tal de que influeixin positivament a la convivència familiar.

-Se’ls ajudarà a acceptar petites frustracions i a entendre que la obediència i el respecte a certes normes són necessàries a nivell familiar, escolar, social,... 

-Col·laborar i participar en les tasques domèstiques de la llar els ajudarà a adquirir la responsabilitat i solidaritat que els permetrà integrar-se en altres àmbits de relació amb esperit de servei i amb la disposició adequada.

-S’impulsarà la preocupació pels altres. Que s’oblidin una mica d’ells mateixos i pensin en els germans, avis, amics... Se’ls ajudarà a valorar l’amistat i a interessar-se pel bé dels amics.

-Se’ls ajudarà a reconèixer els seus propis sentiments, fent, si cal, les preguntes adequades. Se’ls farà pensar amb profunditat i criteri sobre alguns esdeveniments de la vida. En algun cas es pot recomanar la redacció d’un diari íntim.

-Es fomentarà el diàleg i la comunicació entre pares i fills amb un clima serè, participatiu, en el que se sap escoltar i en el que es busquen i troben acords o pactes per millorar la convivència familiar.

-Es facilitarà la confiança necessària per tal que puguin expressar allò que els preocupa, que els fa feliços o infeliços. D’aquesta manera se’ls ajudarà a conèixer la objectivitat o subjectivitat dels seus estats d’ànim i de la causa que els provoca.

-Els jocs de taula amb els pares, germans, amics,... suposaran a més d’un bon entreteniment, un saber acceptar i sotmetre’s a unes regles sense fer trampes. Serà un bon aprenentatge  per a la vida en general i per a la seva relació social.