Virtuts: 14 - Un petit detall: la puntualitat.


Un petit detall: la puntualitat.

Quan parlem de detalls estem parlant, de fet, d’amor. La vida familiar ens exigirà, a vegades, deures molt seriosos que suposaran sacrificis importants, però normalment serà en els petits detalls de la vida quotidiana on demostrarem el nostre amor a la família, i així ho hem d’ensenyar als fills.

Algunes coses poden semblar que no tenen gaire importància, perquè fer-les no suposen un gran esforç, però, no obstant això, si falten o no es viuen, es nota. Algunes, només obrint la porta d’una llar, altres no són tan evidents, però la seva absència o infravaloració provoca problemes constants.

Entre aquestes últimes podem considerar el detall de la puntualitat: la cortesia dels reis, com algú l’ha anomenat.


Hauríem de començar dient que a la llar no hem de ser esclaus de la puntualitat. Podríem caure en l’error de viure-la amb exageració, de considerar-la una finalitat. Al contrari, els detalls de puntualitat han de servir com a mitjans per aconseguir altres coses: eficàcia en el temps, una vida de família més agradable, més fàcil i amb més calma, sense neguits i improvisacions d’última hora.

Si parlem de puntualitat a la llar hem de fer-ho de l’hora d’aixecar-se i de l’hora d’anar a dormir.

Si no s’és puntual a primera hora del matí, es comença el dia malament. Presses i crits per intentar arribar a l’hora a l’escola o al treball. Queden coses per fer: recollir la cuina, arreglar l’habitació, fer-se el llit,... Aconseguir fer les coses bé i sortir per la porta de casa tranquils sense que els nostres rostres reflecteixin les empremtes de la primera batalla del dia, és un problema de cinc o deu minuts, no més,... és un problema de puntualitat.

Sovint la causa de falta de puntualitat al matí, ve de la nit anterior. Si no hi ha una certa disciplina en això, els nens i els grans no descansen les hores necessàries i repercuteix en la seva atenció a l’escola o al treball, en el seu humor,... i en la seva salut. No pot ser que qui mani, a l’hora d’anar a dormir, sigui la programació de televisió i de manera improvisada, arbitrària i capriciosa.

Els dies de festa poden tenir un horari diferent dels dies feiners. Un horari que facilitarà el descans i en el que hi haurà estones d’esbarjo, d’esport,... segons entengui cada família. Però també exigirà la seva petita dosi de puntualitat. A vegades, es poden perdre inútilment els matins del diumenge. No és que haguem d’omplir les hores de frenètica activitat, però si que hem de saber governar el nostre temps i ensenyar-ho als fills.

La puntualitat ens ajudarà a fer-ho. Aprendrem i ensenyarem a no desaprofitar el temps i a saber-lo mesurar per endavant. Les coses requereixen una estona determinada per fer-se i si es preveu menys estona es faran malament i amb presses, o es deixaran a mitges, o se’n ressentirà l’activitat prevista posteriorment. Els nens, els adolescents han d’aprendre això perquè amb la seva natural espontaneïtat i vehemència comencen coses sense tenir en compte el temps per fer-les i aleshores... no acaben el treball que han de presentar, o l’acaben malament, o hi queden atrapats sense poder dedicar-se a altres coses.

La puntualitat s’ha de viure perquè la seva mancança suposa sovint una falta de caritat i de justícia envers els altres. És sempre una petita desconsideració cap a qui li toca esperar. Si a l’hora de menjar es necessari esperar a un que es retarda, l’atmosfera de la llar es carrega. El pare, o la mare, que preveu un retard important en l’hora d’arribar a casa tindrà el detall de trucar per telèfon per evitar la inquietud de la mare, o del pare. A l’adolescent, que quan està amb els amics s’oblida de tot i no s’adona de l’hora, se li haurà de fer veure la falta de delicadesa que ha suposat i el patiment que ha provocat la seva falta de puntualitat.

 Un altre aspecte és el de no demorar les coses. S’ha d’ensenyar als fills a no retardar aquells serveis als que estan obligats o aquells favors que han promès. “Qui dóna de pressa, dóna dues vegades”, diu el refrany. Els serveis, favors, atencions, quan són puntuals queden incrementats en el seu valor i, al contrari, quan es fan tard sembla que es facin a desgana o per obligació... perquè no queda més remei.

En una llar hi ha coses que s’espatllen i coses que necessiten un endreçament. Demorar el seu arranjament repercuteix en fer la convivència més difícil.

La puntualitat en una llar ajuda a fer al vida més agradable. No la menyspreem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.

Objectius: 7 - El valor de l'amistat en els fills