Infància: 10 - La timidesa

                       La timidesa

Què és la timidesa?

És una pertorbació de l’emotivitat que es manifesta com un fre que bloqueja el desenvolupament normal de la personalitat, entorpint la conducta i inhibint les facultats.

El tímid està contínuament preocupat d’ell mateix. Però potser el que el defineix millor és la seva inseguretat davant els altres que li produeix un estat quasi permanent d’inquietud. Sent les mirades i les opinions dels altres sobre ell com una llosa que no el deixa manifestar-se com és, i això produeix una disminució del seu rendiment i eficàcia.

El tímid s’imagina que tots el jutgen. No és amo absolut d’ell mateix. Actua segons les circumstàncies exteriors. Es desanima amb facilitat. No para d’observar-se per conèixer-se millor. Acostuma a ser introvertit i afeccionat a analitzar la seva pròpia intimitat, i això li suposa un inconvenient per posar en pràctica els seus desitjos. Pot resultar inadaptat i fins i tot infeliç.

Per què es dóna la timidesa?

En primer lloc per un ambient familiar massa tancat. Una educació massa protectora no és bona per aquells amb tendència a la introversió. Conservar la dependència amb relació els pares, més temps del degut, és facilitar l’aparició de la timidesa.

Una altra causa pot ser una determinada crisi. A vegades, la dificultat d’adaptació a un canvi de vida pot desconcertar a un nen, si no se l’ha preparat convenientment. El naixement d’un germà, l’entrada al parvulari, un canvi de residència, un canvi familiar important,... poden ser motius per l’aparició de la timidesa. Tot allò que redueix el vincle social i afavoreix l’individualisme, afavoreix, també, la timidesa. Així com qualsevol  falta d’adaptació a l’ambient familiar, escolar o social.

Els defectes físics, per petits i simples que siguin, poden ser una altra causa. La seva susceptibilitat pot arribar a ser extraordinària i qualsevol petita broma el pot ferir. Defectes en la parla, o el fet de portar ulleres, poden constituir per un nen, o una nena, un sentiment d’inferioritat que pot portar-lo a la timidesa.

La causa principal, però, és interna. Neix del propi caràcter. Hi ha nens que, amb els motius anteriorment assenyalats, no tenen cap mena de timidesa, per la seva manera de ser, oberta als altres. En canvi un nen, o una nena, amb un determinat caràcter (emotiu, poc actiu i secundari) pot ser-ne terreny abonat. La seva emotivitat abocada cap el seu interior pot ser molt intensa i la seva introversió pot convertir-lo en un tímid.

Com podem ajudar a vèncer la timidesa?

En primer lloc no reforçar la timidesa amb humiliacions. Hi ha pares que ho proclamen davant els altres accentuant, així, el seu complexa d’inferioritat. No consentir dels seus germans que el ridiculitzin i treure importància a les situacions en que es manifesta com un tímid.

No exigir-lo per sobre de les seves possibilitats, però fer-li veure que pot anar millorant si supera algunes pors a actuar. Desterrar-li la por al fracàs, necessitarà petits però constants èxits.

Necessita comptar amb la confiança dels seus pares i educadors. Així aconseguirà la confiança en ell mateix. Necessita una atmosfera favorable per a la seva expansió i que l’estimulin positivament.

Fomentar-li activitats que l’atraguin i l’alliberin de la introversió. L’esport, per exemple. Destacar en alguna activitat permet, moltes vegades, vèncer la timidesa.

Ajudar-lo a que s’adapti a la realitat del moment i visqui al dia. Ni els records, ni la inquietud  pels successos que han de venir l’ajuden a superar la timidesa.

Ajudar-lo a adquirir un ajustat i positiu coneixement d’ell mateix, i a que s’accepti tal com és.

Per últim, proporcionar-li un contacte amb la realitat que l’envolta, ajudant-lo a desprendre’s d’ell mateix i a preocupar-se dels altres. En la mida que es preocupi dels altres deixarà de preocupar-se d’ell mateix. No oblidem que la timidesa és sempre un excés d’atenció pròpia.