Educar: 9 - El senyor de les mosques
El senyor de les mosques
La participació en un cine fòrum sobre la pel·lícula
“El senyor de les mosques” de H. Hook (1990), m’ha suggerit una sèrie de
reflexions que us proposo pel seu contingut educatiu.
La pel·lícula és una adaptació de la novel·la de W. Golding
publicada l’any 1954, i que es considera tot un clàssic de la literatura
anglesa de la postguerra. L’autor va rebre el premi Nobel de Literatura l’any
1983.
En síntesi la pel·lícula, fidel en els seus continguts
bàsics a la novel·la, ens descriu com uns nens-adolescents (entre 7 i 12 anys) es
troben com a conseqüència d’un accident, en una illa paradisíaca sense adults.
Comencen organitzant-se amb l’esperança de ser rescatats, però aviat sorgeix
l’individualisme, el desinterès pel bé comú, l’afany de poder localitzat en un
d’ells, i van creixent les tensions fins arribar a situacions dramàtiques que
no especifico més per si algun lector vol veure la pel·lícula o llegir la
novel·la.
W. Golding amb la seva novel·la va voler donar una
contundent resposta a la idea de que és la societat la qui fa malbé l’home. I
una contundent resposta, també, a la
idea de que l’home és bo per naturalesa.
La situació que proposa la novel·la de Holding és
exagerada i radicalitzada. De fet, és, en part, una al·legoria que ens permet
reflexionar sobre la naturalesa i l’actuació de l’home.
És evident que no vivim en un món ideal. Pensar-ho és
irreal perquè el que és real és la llibertat i, aquesta, sempre comporta la
possibilitat d’equivocar-se.
Davant d’aquesta realitat pot haver-hi la temptació
d’eliminar la llibertat. A pesar de l’absurd que això comporta, al llarg de la
història s’ha intentat eliminar-la, amb resultats catastròfics. La literatura
universal ha ironitzat aquests intents, com per exemple amb el món feliç de
Huxley o el de la granja d’Orwell,... o de manera diferent en la novel·la (pel·lícula)
que comentem.
La solució és que la llibertat sigui modelada per la
veritat i, encara que pugui semblar una contradicció, que “l’obediència” a la
veritat ens faci veritablement lliures. La llibertat sense estar modelada per
la veritat és com un riu desbordat, és una llibertat sense nord.
La primera falta d’acord entre veritat i llibertat va
tenir lloc al paradís d’Adam i Eva, i en patim les conseqüències. En l’home hi
queda un ressò de la veritat, però té que esforçar-se per trobar-la. La busca
és personal però, especialment, en els primers anys, requereix de l’adequada
educació i aquesta, requereix de l’adequada autoritat.
I aquí, és on entra la tasca educativa dels pares.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada