Actituts: 6 - Una regla d'or

Escrita per -
                   Una regla d’or

            Ho he vist escrit en algun lloc: “no parleu mai dels vostres fills davant seu. Si en parleu bé, correu el risc de fer-los vanitosos; si en parleu malament, els humiliareu perillosament ».

            Em sembla una regla d’or. La naturalitat i la senzillesa han d’impregnar la relació entre pares i fills, i complir-la amb fidelitat pot ajudar a aconseguir-ho.

            Si no es fa, es pot provocar algun d’aquests complexos: el de superioritat o el d’inferioritat, que se sembren des de petits i són igualment perillosos.

            Si el nen sent sovint que és intel•ligent, maquíssim, que té disposicions excepcionals i aptituds superiors a la seva edat, es tornarà d’una suficiència insuportable que xocarà més tard amb les dures realitats de la vida. Si, al contrari, li estan dient constantment que és inepte, ximple i té poca traça per fer les coses es convertirà, abans d’hora, en un fracassat o un desesperat. Si això es fa, a més a més, en presència d’altres, aguditzarem aquests sentiments.

            Hem de procurar un ajustat i positiu autoconcepte i una adequada autoestima que neix d’haver-lo ajudat a conèixer-se tal com és, a acceptar-se així i a il•lusionar-se a progressar i millorar sense neguits però amb constància. I per això són necessàries la naturalitat i la senzillesa.

            Els pares hem d’intervenir davant les actuacions dels nostres fills per corregir o aplaudir les seves actuacions, i donar-los, així, pautes de conducte. És la nostra obligació. Per fer-ho, un altre consell d’or seria: corregir o aplaudir l’acció, sense necessitat d’adjectivar la persona del fill. És millor dir: “Això ho has fet bé o ho has fet malament”, que no pas: “ets bo o dolent”. Jutgem l’acció, i deixem-nos de jutjar-los a ells. No condueix enlloc. El que hem de fer, és conèixer-los i ajudar-los.

            Hem d’evitar tot allò que pugui perjudicar la naturalitat i senzillesa del nen. A vegades, hi ha pares que provoquen també la falsa naturalitat fent actuar els fills davant els altres fent-los repetir alguna gracieta. Diuen: “que vegi aquest senyor com imites a tal persona”, o “per què no repeteixes el que vas contestar a la mestra”. Són frases desafortunades que poden fer més mal del que sembla.

            La frescor de l’ànima d’un nen és una planta massa delicada perquè no la preservem de vanes admiracions que poden entelar-la. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures i fermes a moltes qüestions de la vida.           Ales, vol dir aconseguir l’autonomia necessària per fer un bon ús de la llibertat.
Veure article complet

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.

Escrita per -
Imatge
En el dia de sant Esteve, quan ens reunim tota la família, el meu fill Josep Maria ens va regalar aquesta bonica història. …pensava que “Els Pastorets” es feien només a la nostre terra!! Estava ben orgullós d’això. Tenim el pa amb tomàquet, els carquinyolis, els panellets, les sardanes,..., i la representació per Nadal de “Els Pastorets”. Doncs, em vaig assabentar que també a altres indrets fora de les nostres comarques, tenen els seus Rovellons, Lluquets, Zacaries,..., dimonis i sants Gabriel. Amb altres noms i, suposo també, cadascú amb els seus propis tarannàs. No ens ha de saber greu, ans al contrari sempre podrem pensar que som prou internacionals com per exportar a l’estranger les nostres bones tradicions. La història que us presentem transcorre en un petit poble italià dels Apenins. El seu nom se m’escapa, però és d’aquesta mena de poblacions on tots es coneixen a la perfecció. Que si el noi de la Maria, en Martí de can Farré, la néta d’en Fulgenci...   Com
Veure article complet

Objectius: 7 - El valor de l'amistat en els fills

Escrita per -
Imatge
El valor de l’amistat en els fills. L’amistat és un valor que desitgem pels nostres fills, per tal que tinguin, ara i sempre,   amics i bons amics. L’amistat juga un paper molt important en el desenvolupament personal de nens i adolescents.   L’amistat és aquella relació íntima que es té amb una persona, normalment amb interessos comuns, amb la qui es té un tracte personal i sovint, i amb la qui ens desitgem, recíprocament, el bé i la millora personal. Definida així, és evident que es requereix una certa maduresa per entendre tota la dimensió de l’amistat, perquè es refereix a una relació d’intimitat i per tant, no hi ha amistat fins que la persona, reconeixent la seva pròpia intimitat, aprèn a compartir-la degudament amb altres. Tampoc n’hi ha si no es desitja el bé de l’altre, i si aquest desig no és compartit. Segons les edats, doncs, l’amistat tindrà una consideració una mica diferent.  
Veure article complet