Família: 7 - Horari familiar

            Horari familiar

            Va passar no fa gaire. Un amic anà a fer un encàrrec a casa d’un conegut seu un migdia de diumenge, passades les dotze. El va sorprendre que el rebessin amb una certa prevenció. El van fer passar, precipitadament, cap un racó del pis on estaven tancats els seus fills més petits, mig avorrits. Parlaven en veu baixa i cautelosament. “Us passa alguna cosa? Teniu algun malalt?” – els va preguntar. “No, és que el noi gran s’ha ficat al llit molt tard i encara està dormint.” – va ser la seva resposta.

            Si això era pràctica habitual aquests pares s’equivocaven. Si el fill gran havia pres la decisió de portar un horari diferent al familiar, potser era tard, si tan gran era, per fer-lo entrar en raó, però, el que no podia ser és que els pares adeqüessin els costums de la família per recolzar-lo.

            Ficar-se al llit tard i aixecar-se a l’hora de dinar s’ha convertit, en alguns casos, en un veritable sistema de vida en el que sembla que el dia ha perdut tot l’interès. Aquesta “moguda” de caps de setmana trenca frontalment amb possibles plans col•lectius i fa que els membres d’una mateixa família funcionin cadascú pel seu compte.

            Davant d’això, molts pares renuncien a plantejar-se si realment ha de ser així, doncs l’argument que esgrimeixen els fills és el conegut i contundent: “ho fan tots”, que és pot demostrar fàcilment que és fals.

            Si la família és el nucli primari de la societat, ha de ser una veritable escola de convivència. Sense necessitat que la casa es converteixi en un lloc on tot es realitza segons ordres superiors, tampoc sembla raonable que el caprici d’un adolescent o d’un jove tiri per terra la vida familiar dels dissabtes o diumenges al matí, o que la llar es converteixi en un hotel on es va a dormir i a menjar, i on el número d’estrelles depengui del nivell social ... dels pares.

            Es fa necessari redescobrir als joves que els matins dels dissabtes i diumenges són magnífics si se saben omplir d’afeccions sanes i bones com la pràctica d’algun esport, excursions, afeccions culturals... i que també són un bon moment per conviure.

            En aquesta qüestió, com en moltes altres, és important l’exemple dels pares. Però tots els components de la família han d’entendre que la vida familiar requereix dedicar-li temps; també per part dels fills més grans que viuen a casa dels pares. Han d’entendre, se’ls ha de fer entendre que la vida familiar requereix un respecte a uns mínims d’ordre i d’horari, amb les excepcions que en alguns casos es poden donar però que  no seran la manera habitual de fer.

            La celebració especial del diumenge com a dia de trobada familiar és quelcom que no s’ha de deixar perdre, que s’ha de mantenir i ser un referent important per a la família, sempre.