Infància: 4 - Per què menteixen els nens?

Per què menteixen els nens?

Els nens menteixen per les mateixes raons per les que menteixen els grans: per amagar una falta, per assolir allò cobejat, per evitar un càstig, pera aconseguir una lloança. Però hi ha una diferència, en els nens la mentida és, quasi sempre, un arma defensiva. Per això, menteixen més els insegurs, els tímids, els qui tenen sentiments d’inferioritat. I ho fan per por, per temor als càstigs o a les nostres enrabiades, per vergonya de quedar malament o per no defraudar-nos.

De vegades la causa pot estar en els pares. Una excessiva rigidesa, alguns càstigs desproporcionats, algun esclat de geni mal controlat que els ha humiliat, unes excessives aspiracions nostres, poden portar-los a mentir al sentir-se com acorralats, sense cap altra sortida. Aleshores, és quan no s’atreveixen a confessar les seves faltes, tracten d’amagar les males notes, fan trampes o falsegen les situacions, abans que suportar el temporal que els ve a sobre: temporal de crits, de retrets o de silencis amenaçadors.

Si no hem sabut reaccionar bé davant les primeres confessions de culpa, si no hem sabut corregir serenament la falta a la vegada que mostràvem satisfacció per la seva demostrada sinceritat, pot passar que acabin relacionant els càstigs i les renyines amb el fet de dir la veritat i, aleshores, la conclusió lògica i natural serà mentir. Des de petits han de saber que reconèixer una falta els serveix sempre d’atenuant.

Per ajudar-los a no mentir hem d’apreciar i premiar la sinceritat i ser molt severs amb la mentida, més que amb les faltes que hagin pogut ocasionar-la. Podem condescendir en algunes coses, però mai amb la mentida. Els hem de fer veure que amb ella, es juguen la nostra confiança, més que amb cap altra cosa. Un fill, una filla, per poc que ens estimi, i ens estimen molt, no s’arriscarà a perdre la nostra confiança. Per altra banda, si confien en els seus pares perquè saben que els estimen, que els ajudaran i no els jutjaran, no tindran necessitat de mentir.

Hi ha nens més propensos a la mentida. Són aquells nens tímids, insegurs, que els falta confiança en ells mateixos. Si observem aquests trets en la personalitat dels nostres fills caldrà que ens prenguem molt seriosament fomentar la seva iniciativa, animar-los a que es llencin a fer coses, lloar les seves accions i sobretot no menysprear-los ni aclaparar-los per la seva timidesa i menys en públic. Serà necessari tenir molt mirament de com fer les correccions. S’han de fer, especialment, amb habilitat i destresa. La confiança que dóna el que se sàpiguen estimats i valorats ho aconseguiran.

En l’educació de la sinceritat també és important, con en tot, l’actitud i l’exemple dels pares. Un clima de sinceritat no l’aconseguirem mai per la força sinó creant un ambient de confiança fruit de l’estimació. Hem de tenir present que la veritat exigeix coherència de vida i objectivitat, i els pares hem de ser exemple d’això, si volem que els nostres fills valorin i estimin la veritat.

Hauríem de tenir cura de com tractem alguns temes: els Reis Mags,el naixement dels nens, l’home del sac... Ni és bo ni necessari mentir en aquestes coses. No pot ser motiu de diversió la credulitat dels nostres fills i exposar-nos a perdre més endavant la seva confiança. És cert que tampoc es tracta d’explicar més del compte, més del que són capaços d’assimilar ni del que necessiten en cada moment. No oblidem que la sinceritat consisteix a manifestar la veritat, si és convenient, a la persona idònia i en el moment adequat. Això vol dir que anirà sempre governada per la prudència i la caritat. Els descobrirem moltes coses de mica en mica, en funció de l’edat, progressivament, però sense necessitat de excessives fantasies o mentides.

Però, són altres actituds les que fan mal en aquest tema. La hipocresia, l’adulació, la calúmnia, la murmuració i la burla cap a persones que no hi són presents. Si els fills respiren alguns d’aquests atacs a la veritat i a la sinceritat en el si de la família podem garantir un fracàs assegurat en l’educació de la sinceritat i en el respecte a la veritat. I amb això hauríem de ser molt exigents fins els més petits detalls.

Resumint podríem dir que les causes de les mentides dels nens són a vegades externes, per les disposicions i actituds dels pares i comportaments socials, i altres vegades internes, en nens especialment tímids o insegurs. Hem intentat donar algunes pautes d’actuació. Si les seguim, no mentiran. De veritat.