Pares: 3 - Estem preparats?

Escrita per -
   Estem preparats?


La Mafalda es dirigeix al seu germà, mig plorós per alguna negativa dels seus pares, i referint-se a ells li diu: “Però Guille, pensa que aquesta bona gent abans d’educar-nos a nosaltres, no havia educat mai a ningú. Venim a ser els seus fillets d’Índies. Que li farem?”


         És cert, els pares estrenem la nostra professió com a pares, amb els nostres fills.

        En una altra ocasió la simpàtica Mafalda, davant la clàssica argumentació d’una ordre: “perquè soc la teva mare”, respon cridant: “si és qüestió de títols, jo soc la teva filla, i ens varem graduar el mateix dia, o no?”
    
    
        La veritat és que per fer de pares no hem necessitat graduar-nos en res. És de les poques professions que es comença a exercir sense que ens demanin cap títol, ni cap experiència.


 És per això que els pares, davant la important missió educadora que tenim encomanada, podem tenir la sensació d’estar poc preparats o de no saber-ne prou.
Doncs, no! Traiem-nos aquesta obsessió. Estiguem convençuts de que estem preparats i que tenim l’experiència suficient i necessària.
Ho estem més que cap psicòleg, pedagog, mestre, pediatra... perquè els estimem més, i tenim amb els nostres fills més experiència que ningú perquè els hem donat la vida i hem estat sempre al seu costat.

L’única cosa que hem de fer, és fer bé de pares. Estimant-los molt, perquè aquesta és l’eina educativa més important. Estimant-los de veritat. Pel que són: els nostres fills; no, pel que valen. Estant al seu costat, dedicant-los temps per conèixer-los, per detectar que els passa i exercint l’autoritat amb esperit de servei.
        
          Estimar i temps. Em sembla que aquestes són les veritables fonts de la saviesa per exercir com a pares. I aquesta estimació, ens farà, també, dedicar temps a llegir i formar-nos per poder estimar-los més i aprofitar millor el temps que els dediquem. I quan calgui demanarem ajuda als qui ens poden ajudar.
        

                               Si, estiguem segurs: estem preparats!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures i fermes a moltes qüestions de la vida.           Ales, vol dir aconseguir l’autonomia necessària per fer un bon ús de la llibertat.
Veure article complet

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.

Escrita per -
Imatge
En el dia de sant Esteve, quan ens reunim tota la família, el meu fill Josep Maria ens va regalar aquesta bonica història. …pensava que “Els Pastorets” es feien només a la nostre terra!! Estava ben orgullós d’això. Tenim el pa amb tomàquet, els carquinyolis, els panellets, les sardanes,..., i la representació per Nadal de “Els Pastorets”. Doncs, em vaig assabentar que també a altres indrets fora de les nostres comarques, tenen els seus Rovellons, Lluquets, Zacaries,..., dimonis i sants Gabriel. Amb altres noms i, suposo també, cadascú amb els seus propis tarannàs. No ens ha de saber greu, ans al contrari sempre podrem pensar que som prou internacionals com per exportar a l’estranger les nostres bones tradicions. La història que us presentem transcorre en un petit poble italià dels Apenins. El seu nom se m’escapa, però és d’aquesta mena de poblacions on tots es coneixen a la perfecció. Que si el noi de la Maria, en Martí de can Farré, la néta d’en Fulgenci...   Com
Veure article complet

Objectius: 7 - El valor de l'amistat en els fills

Escrita per -
Imatge
El valor de l’amistat en els fills. L’amistat és un valor que desitgem pels nostres fills, per tal que tinguin, ara i sempre,   amics i bons amics. L’amistat juga un paper molt important en el desenvolupament personal de nens i adolescents.   L’amistat és aquella relació íntima que es té amb una persona, normalment amb interessos comuns, amb la qui es té un tracte personal i sovint, i amb la qui ens desitgem, recíprocament, el bé i la millora personal. Definida així, és evident que es requereix una certa maduresa per entendre tota la dimensió de l’amistat, perquè es refereix a una relació d’intimitat i per tant, no hi ha amistat fins que la persona, reconeixent la seva pròpia intimitat, aprèn a compartir-la degudament amb altres. Tampoc n’hi ha si no es desitja el bé de l’altre, i si aquest desig no és compartit. Segons les edats, doncs, l’amistat tindrà una consideració una mica diferent.  
Veure article complet