Objectius: 2 - La il·lusió

Escrita per -




La il·lusió

         Transmetre il·lusió per viure és un objectiu que, més que proposar-nos, hauria  de sortir espontàniament de dins de cada educador. L’educador ha de ser una persona il·lusionada.
         La il·lusió és per algunes persones una actitud bàsica en la seva manera de viure. Són gent de temperament alegre que saben gaudir de la vida sense necessitat de gaires complicacions. Són gent de permanent i refrescant joventut, que descobreixen constantment noves i senzilles possibilitats per passar-s’ho bé. Són gent que, potser sense saber-ho, han trobat l’art de viure i ho manifesten en el llenguatge dels seus ulls, en la frescor del seu somriure, i en l’oblit del que per moltes persones constitueix el tema central de la seva conversa: les malalties, els accidents, la carestia de vida…, i un reguitzell de tons foscos i tristes musicalitats. Gent que troba en allò que per a un altre seria la monòtona repetició d’un acte, una ocasió per fruir de la vida. Gent que ens ajuda a obrir els ulls a espais oberts, refrescants com la llum que ens il·lumina.

        En canvi, hi ha gent que és incapaç d’il·lusionar-se per res, que és incapaç de divertir-se amb res. Sembla que estiguin de tornada de tot. Qualsevol nova proposta té, per a ells inconvenients o dificultats insuperables. A qualsevol iniciativa li veuen problemes. S’avorreixen en quasi tot. Es queixen constantment. Els falta il·lusió per les coses i per les persones. Ningú no els sembla bé del tot. Deprecien, o potser envegen, els qui són feliços en poca cosa. Si van d’excursió a peu, es passen l’estona queixant-se i frenant el qui va davant. Si van a esquiar es passen el dia al bar. Si fan esport es cansen de seguida, sobretot si perden. Viuen plantejaments de monòtons desencants. Semblen sempre cansats.
         Si detectéssim el preludi d’alguna d’aquestes actituds en els nostres fills hauríem de plantejar-nos seriosament la seva correcció, ajudant-los a veure el que de ridícul tenen i animant-los a superar-les.     
         Hem d’educar la il·lusió fugint, però, d’ingenuïtats i falsos idealismes. Educar la il·lusió pot ser molt important, i pot influir en molts aspectes de la vida dels nostres fills. En la capacitat per aprendre, per exemple. Algú va dir que la cultura és la capacitat d’admirar o meravellar-se davant la creació. És, per tant, una actitud. Una actitud oberta a les coses, al món, a les persones, que té a veure amb l’interès per saber. La il·lusió els portarà a aprendre. La il·lusió els portarà a posar esforç per ser millors. La il·lusió els portarà a ser feliços.
         Per educar la il·lusió ens hem d’il·lusionar per educar.        

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures i fermes a moltes qüestions de la vida.           Ales, vol dir aconseguir l’autonomia necessària per fer un bon ús de la llibertat.
Veure article complet

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.

Escrita per -
Imatge
En el dia de sant Esteve, quan ens reunim tota la família, el meu fill Josep Maria ens va regalar aquesta bonica història. …pensava que “Els Pastorets” es feien només a la nostre terra!! Estava ben orgullós d’això. Tenim el pa amb tomàquet, els carquinyolis, els panellets, les sardanes,..., i la representació per Nadal de “Els Pastorets”. Doncs, em vaig assabentar que també a altres indrets fora de les nostres comarques, tenen els seus Rovellons, Lluquets, Zacaries,..., dimonis i sants Gabriel. Amb altres noms i, suposo també, cadascú amb els seus propis tarannàs. No ens ha de saber greu, ans al contrari sempre podrem pensar que som prou internacionals com per exportar a l’estranger les nostres bones tradicions. La història que us presentem transcorre en un petit poble italià dels Apenins. El seu nom se m’escapa, però és d’aquesta mena de poblacions on tots es coneixen a la perfecció. Que si el noi de la Maria, en Martí de can Farré, la néta d’en Fulgenci...   Com
Veure article complet

Objectius: 7 - El valor de l'amistat en els fills

Escrita per -
Imatge
El valor de l’amistat en els fills. L’amistat és un valor que desitgem pels nostres fills, per tal que tinguin, ara i sempre,   amics i bons amics. L’amistat juga un paper molt important en el desenvolupament personal de nens i adolescents.   L’amistat és aquella relació íntima que es té amb una persona, normalment amb interessos comuns, amb la qui es té un tracte personal i sovint, i amb la qui ens desitgem, recíprocament, el bé i la millora personal. Definida així, és evident que es requereix una certa maduresa per entendre tota la dimensió de l’amistat, perquè es refereix a una relació d’intimitat i per tant, no hi ha amistat fins que la persona, reconeixent la seva pròpia intimitat, aprèn a compartir-la degudament amb altres. Tampoc n’hi ha si no es desitja el bé de l’altre, i si aquest desig no és compartit. Segons les edats, doncs, l’amistat tindrà una consideració una mica diferent.  
Veure article complet