Infància: 3 - Salvem la infància! - proposta

Completem, amb el d'avui, els dos escrits anteriors amb el títol genèric de "Salvem la infància!". Si la proposta us sembla incompleta seguiu fidels al blog on aniran sortint, en escrits posteriors, altres aspectes educatius a tenir en compte.

Salvem la infància! - proposta

Hem de recuperar la infància i hem de posar esforç per oferir una formació completa i equilibrada als nostres nens. Que no passi que, perquè uns no tenen temps, els altres no els hi correspon i els tercers volen audiència o volen vendre com sigui, ningú no es preocupi seriosament d’ells.
Per això:
- Hem de recuperar la lectura. Perquè la capacitat de reflexió i raonament passa fonamentalment per la lectura. És molt difícil concebre el pensament sense llenguatge, sense paraules. No es tracta de menysprear la cultura de les imatges, ni de defensar la del llibre com oposada a aquella. Però s’ha de limitar i controlar seriosament el temps i el contingut dels programes de televisió, videojocs, Internet... als que accedeixen els nens, per tal d’aconseguir que exerceixin la funció a la que haurien d’estar destinats: entretenir, distreure, informar adequadament segons l’edat i, fins i tot, educar.
La lectura s’ofereix com l’acció humana capaç de desenvolupar la capacitat del pensament abstracte. Si es vol una formació completa fugint d’un home superficial sotmès a l’imperi d’allò que és efímer i insubstancial, hem de fomentar la lectura de llibres, de bons llibres adequats a l’edat. Els pares, amb el seu exemple com a lectors i amb el seu estímul, han de portar la iniciativa per aconseguir -ho.
- L’escola ha d’oferir una educació completa. Es pot tenir la sensació que, per un malentès, les escoles s’han oblidat d’algunes tasques que li eren i li són pròpies. Per una falsa prudència de no condicionar, es limita merament a informar. I aleshores, el que passa és que tothom només informa.
En l’anomenada educació sexual, per exemple, la televisió informa (i de quina manera!), l’escola informa, l’administració pública informa (als adolescents, en l’ús de preservatius...)... i qui forma? I amb tanta informació sense formar... no deformem? La formació es cosa dels pares, es diu. I és veritat, però a vegades, els pares poden tenir la sensació no solament que els han deixat sols i es pregunten perquè, sinó també, que tanta informació “neutra” no va a favor dels seus fills.
L’escola, i els seus mestres i professors, no poden limitar-se a instruir els seus alumnes sinó que han d’escometre una tasca pròpiament educativa basada en una relació personal entre pares, professors i alumnes, de manera que l’escola col•labori amb els pares en la formació integral dels seus fills, en l’adquisició de virtuts i d’una adequada escala de valors.
- Els nens han de tenir temps per jugar. Ho necessiten. Tenen una força interior que els demana moviment, acció, observar, fer, imitar, crear... Hem d’aprofitar aquesta dinàmica per educar els sentits, per adquirir habilitats manuals i destreses, per fomentar l’atenció, la constància, el respecte a unes regles, el sentit d’equip, la convivència, la resistència física, la reflexió, la imaginació... i tantes coses que es promouen a través del joc. Per aconseguir-ho es necessita la pròpia dinàmica del nen, que tingui temps, i uns pares convençuts del valor educatiu del joc, que donin idees (no massa) i facilitin el joc dels seus fills potser sacrificant una mica del seu temps... i de l’ordre de la seva llar.
Els nens necessiten viure adequadament el temps de la infància.
Donem-los l’oportunitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.

Objectius: 7 - El valor de l'amistat en els fills